Com ha canviat?

La primera presència humana que coneixem dins la població de Tordera és de l'època ibèrica. Els ibers es dedicaven a la ramaderia i a l'agricultura i explotaven el mineral del ferro per fer metall.

Navegant per la història del nostre municipi, podem aturar-nos per un moment a l'any 911. El comte de Barcelona – Girona, Sunyer I, es va casar amb Aimilda. La primera referència escrita de Tordera com a vila la trobem en el document del casori.

Església de Sant Esteve

L'església de Sant Esteve de Tordera, un dels edificis més emblemàtics, fou construïda l'any 977. Sembla a ser, però, que al segle IX hi havia una església primitiva sobre la qual posteriorment, al segle XI s'hi va construir l'església romànica.

Si observem atentament el campanar d'aquesta església podem veure que la part més baixa presenta elements d'estil preromàntic, la part mitja és d'estil romànic i, finalment, la part més alta és d'estil gòtic.

L'església de Sant Esteve es va convertir en l'espai a partir del qual el poble de Tordera va anar creixent. Així doncs, la gent construïa les seves cases a la sagrera, un espai de trenta passes al voltant de l'església on no s'hi podia cometre cap tipus d'acte violent.

En aquesta mateixa església hi va ser batejat, l'any 1553, Pere Porter. Pere Porter va néixer a l'actual veïnat de Sant Daniel i és el protagonista de la llegenda d'en Pere Boter.

La llegenda explica que Pere Porter va ser acusat per no retornat un préstec que ell mateix ja havia retornat al notari d'Hostalric. El diable el va portar a l'infern i allà va trobar-hi el notable a qui havia retornat el préstec pel qual havia estat acusat. Aquest notari li va explicar on es trobava el document que demostrava el retorn del seu préstec i, un cop va poder tornar cap a Tordera va demostrar que ell era innocent. En el moment en que va poder demostrar la seva innocència va passar a ser conegut amb el nom de Pere Boter.

L'any 1988 van anomenar Pere a un dels tres gegants de Tordera, fent referència a aquesta llegenda d'en Pere Boter.

Torre de guaita de Can Toni Joan

A la masia de Can Toni Joan hi trobem una de les torres de guaita que els pagesos van construir per defensar-se dels atacs dels pirates turcs, durant el segle XVI. Actualment, aquesta torre és declarada bé cultural d'interès nacional.

L'any 1700, Tordera va canviar de patró. Sant Esteve va quedar com a patró de la parròquia i Sant Bartomeu, del poble. Això va ser degut a la creença que les collites serien més favorables. És per aquest motiu que, des de l'any 1853, la festa major de Tordera se celebra el 24 d'agost, dia de Sant Bartomeu.

Durant el segle XVIII va haver-hi un considerable augment de població Tot el poble va col·laborar en la construcció d'una nova església parroquial, que va ser acabada després de 37 anys. Aquesta és d'estil neoclàssic i la façana és barroca.

L'any 1854, el governador civil va autoritzar que a Tordera es fes setmanalment un mercat. Aquest mercat, que es realitza els diumenges, encara perdura en el dia d'avui.

Cal destacar, també, que l'any 1859 es va inaugurar la via fèrria entre Arenys de Mar i Tordera i, posteriorment, dos anys més tard, es va ampliar la via fins a Maçanet-Massanes.

Prudenci Bertrana

L'any 1867 va néixer a Tordera l'escriptor i pintor modernista Prudenci Bertrana. En el seu honor, actualment hi trobem un parc situat davant el camp de futbol municipal.

El 1897 es va construir l'emblemàtic pont de ferro que permetia creuar a peu el riu Tordera. Al cap de 92 dies, però, una riuada el va fer caure i el van haver de tornar a construir, sense massa èxit perquè el van haver de tornar a reconstruir. 

Durant el segle XX Tordera es va convertir en una de les principals productores d'indústria surera de la província de Barcelona. 

Primer pont de ferro de Tordera

L'explotació dels boscos, l'agricultura i la ramaderia eren les activitats que més predominaven entre els habitants de la vila.

Pel que fa a la indústria, hem de destacar les dues caves, la fàbrica d'aigua de la mina de Jalpí i les fàbriques tèxtils com la fàbrica d'en Camó i la de Mas Borra. Posteriorment, també van entrar en activitat la fàbrica la Cotosa, on hi fabricaven plaques aïllants de suro, i la Farinera, una indústria que va esdevenir important dins el sector agroalimentari.

Fàbrica de Fibracolor

L'any 1952, però, es comença a construir el que més tard seria una important empresa per el municipi, la fàbrica Fibracolor. L'activitat, pròpia del sector tèxtil, es dedicava als tints, estampats i acabats. L'empresa fibracolor va oferir molts serveis als seus treballadors: casino, bar, una ermita, un centre escolar...

L'any 1914 es va fundar el Club Futbol Tordera, fent arribar  l'esport al municipi. La temporada 1979-80 va ser la primera en què el Club Patí Tordera va jugar a la divisió d'honor d'hoquei patins.

A Tordera van haver-hi dos cinemes, però amb el pas del temps aquests van anar canviant de funcions. En un d'ells s'hi va edificar l'Àrea Bàsica de Salut i en l'altre s'hi va fer l'actual Teatre Clavé.

Plaça Lluís Companys

Al llarg del segle XX es van anar remodelant i construint diferents places com la Plaça de les Cols, la Plaça de l'Església i el Mirador, la Plaça de la Concòrdia i la Plaça Lluís Companys.

Molts són es canvis que ha experimentat històricament el municipi de Tordera. Actualment, doncs, hi ha molts àmbits en els quals hi detectem nombroses diferències en relació al seu passat.

En l'àmbit educatiu per exemple, destacaríem set centres escolars. Per una banda, l'escola Sant Josep vindria a ser l'escola en la què les Germanes Carmelites van començar a educar les nenes l'any 1879. L'escola Brianxa és la que es troba situada al veïnat Fibracolor, comentat anteriorment per la presència de la seva antiga fàbrica, i el Col·legi Públic Ignasi Iglésias, un dels centres que ja funcionava el 1936, segueix en funcionament actualment, malgrat ha canviat la seva ubicació. Els altres centres educatius que trobem actualment són la Roureda, l'escola d'Hortsavinyà, la Serra de Miralles i l'IES Lluís Companys.

El fet que el nombre d'escoles hagi augmentat en els darrers anys pot tenir una relació amb l'augment de població. A Tordera hi ha gairebé 16.000 habitants i això significa que progressivament hi ha hagut d'haver una sèrie de canvis significatius.

Pel que fa als sectors econòmics, cada vegada és menor la importància que reben les activitats pròpies del sector primari. D'altra banda, actualment notem un important valor econòmic al sector tèxtil. (Més informació a De què vivim?)

Seu d'Inditex a Tordera

Malgrat la Fibracolor ha deixat de funcionar, Tordera disposa dels centres logístics d'Indetex, alguns dels quals estan encara en construcció. Tot i que la verdadera realitat la trobarem en un futur pròxim, és clar que la implantació de l'activitat d'Inditex al nostre municipi ha comportat canvis, no només pel que a la fabricació d'aquests grans magatzems, sinó també per la millora d'infraestructures de comunicació i noves oportunitats d'obtenció de llocs laborals.